Reflexions i propossiçions per a un nou valençianisme

Edifici RACV

Per JOSE APARICIO PÉREZ. Membre de Número de la Reial Academia de Cultura Valençiana. 

Primer que tot, observe en la llista de direccions d’este correu un “totum revolutum” en el qual trobe a gent afi al Partit Popular, uns atres correus de ‘Ciutadans’, Vox, institucions publiques governades per PSOE i Compromis (tots ells partits que estan dirigits des de Madrit o Barcelona, o que tenen les seues prioritats en els interessos d’eixos llocs, i no precisament en els valencians), entitats que mai s’han caracterisat per defendre els interessos valencians, etc., i en canvi absencia d’unes atres persones i entitats que si ho han fet. Desconec els motius pels quals s’ha enviat a determinada gent o colectius, pero no crec que esta siga la manera mes correcta de buscar consensuar un acort “valencianiste”.

En segon lloc, deixar clar que per a mi l’institucio historica de la RACV està al marge, que l’he defes fins que els seus dirigents l’entregaren a interessos politics del PP i del pancatalanisme.

Continue comprovant que part del denominat “moviment valencianiste” (encara que el nom de ‘valencianiste’ des de fa temps està molt contaminat, pareix que ara ‘tots’ siguen ‘valencianistes’), encara està ancorat en posicions manifestament esterils, perque crec absolutament esteril continuar insistint en “rescatar” a la RACV, puix es necessari recordar que es tracta d’una fundacio PUBLICA, per tant, baix el control exclusivament politic. L’unica alternativa haguera segut que aquells que la gestionaren o foren decans en el seu moment, hagueren plantat cara al PP i no s’hagueren venut (com va fer Xavier Casp), o aquells que disponien de grans recursos economics (com Juan Lladró o Simo Santonja) hagueren plantat cara i en valentia posant  el seus diners  per a no dependre del chantage politic.

Ya des d’aquella concessio i sumissio unilateral als dictats provinents del PP –feta en nocturnitat i “alevosía”-, que significà el canvi normatiu, en especial en l’accentuacio, un evident i descarat acostament a la normativa pancatalanista de la AVLl –com reconeix el mateix Martinez Roda en l’entrevista-, alguns advertirem que la millor solucio era fer public, per part de les entitats civiques i culturals valencianistes, d’un manifest en el qual anuniarem que nos desvinculavem de la RACV, mentres els seus dirigents serviren uns atres interessos que no foren els estrictes de la defensa i promocio de la Cultura i l’Identitat genuïna valenciana. I oferirem l’alternativa de tindre com a referent a l’Institut d’Estudis Valencians (INEV). Tots aquells que ho platejarem i que nos mantinguerem lleals a les Normes d’El Puig i denunciarem la desvergonya dels dirigents de la RACV, forem menyspreats, insultats i difamats per molts dels que han estat tots estos anys mal-dirigint la RACV i entitats acolites. Ara es el moment de reparar aquell erro historic.

Tambe em pareix de gran ingenuïtat, disculpeu la sinceritat, parlar dels membres de l’actual Seccio i excloure’ls de qualsevol responsabilitat. A hores d’ara, encara no he vist cap manifestacio publica de ningun membre de la Seccio desvinculant-se de les declaracions del Deca. Vullc recordar que en la RACV, des de fa molts anys, qui talla l’abadejo es Voro Lopez, i junt ad ell membres destacats de la Seccio com Ramon Calatayud, Aureli Lopez o la mateixa Marta Lanuza. Esta ultima, recordem, es la que va impulsar en la mateixa Universitat de Valencia, junt a membres de la AVLl, la possibilitat de “convergir” entre les dos entitats. Que yo sapia, cap membre de la Seccio va desautorisar a la sra. Marta Lanuza.

Podriem parlar molt de les responsabilitats de la Seccio, com el de l’indignant contingut del Diccionari General, dirigit per Voro Lopez (persona que no oblidem estigue en la llista de possibles academics de la AVLl), en el qual introduiren un ingent numero de catalanismes i castellanismes fabrians, nomenant alguns de manera eufemística com a “antics”, pero que era un atre gest dirigit a la AVLl (adjunte pdf en alguns eixemples). Tampoc podem oblidar que la Seccio ha menyspreat i maltractat als pares de les Normes d’El Puig, Manolo Gimeno, Toni Fontelles i Chimo Lanuza, i ha marginat o ignorat a gent que no combregava en els seus postulats com en el seu moment al Pare Guinot, Emili Miedes o al mateix Lleopolt Peñarroja a qui tenen arraconat. No nos enganyem: en tots estos anys han tingut temps de sobra per a intentar buscar una eixida que ELLS mateixa provocaren, i no ho han fet.

Per tot aço, no podem hui tornar a repetir el mateix erro d’ahir, no podem caure en l’ambiguïtat i el dubte, hem de ser lleals a uns principis i a les ensenyances que hem depres de molts grans valencianistes que nos han deixat, pero que conservem la seua memoria i llegats bibliografics, com Boronat Gisbert, Marivi Ferrandis, Joan Gil Barberà, i tants atres, entre els quals tambe estava  Manolo Soler, a qui alguns que el ploraren, despuix , al poc de fallir li oblidaren, pero que nos deixà mensages inoblidables, arreplegats en el seu llibre postum ‘¡Desperta, Valencia!’:

“Esta definicio (SER valencians i valencianistes) ha de ser completa i extensa en el seu desenroll, a fi de no deixar clavills que puguen donar lloc a l’ambigüitat, puix este es el germen del dubte, lo qual porta a la confrontacio i finalment a la divisio.”

Les meues propostes son:

  1. En conte de demanar dimissions ni explicacions, DESVINCULAR-NOS de manera publica i rotunda d’eixa institucio gestionada per servils a uns atres interessos que no son els valencians.
  2. Expressar en la mateixa claritat la nostra llealtat a les Normes d’El Puig, i manifestar la nostra adhesio a l’Institut d’Estudis Valencians (INEV), l’unica institucio en disposicio que normativisar l’Idioma Valencià que es lleal a les Normes d’El Puig, i que te una trayectoria integra i d’absoluta independencia en la defensa i promocio de la Cultura i l’Identitat Valenciana, encapçalada per Ferran Ribes que ha fet un immens treball a pesar de tots els obstaculs i falta d’ajudes que ha patit l’entitat.
  3. Podem fer coincidir eixe manifest public en el 35 aniversari de la firma de les Normes d’El Puig, que es complix el proxim 7 de març, i fer inclus un modest acte en el mateix Monasteri. M’oferixc a treballar en la seua organisacio, com vaig fer en el 20, 25 i 30 aniversari.
  4. Restablir o crear una atra Federacio d’Entitats Culturals, pero efectiva, operativa i independent de qualsevol partit politic i de personalismes, rebujant vinculacions en aquells que instrumentalisen el “valencianisme” per a nomes obtindre redits individuals o electorals (com per eixemple ha fet el PP). Es fonamental la COORDINACIO, sense ella no hi ha cap possibilitat d’alvançar.

Espere que reflexioneu, reaccioneu i, sobretot, com dia Manolo Soler, desperteu per a recuperar el nostre orgull i la nostra dignitat com a Poble. Ara mes que mai, Valencia nos necessita, ella està per damunt de qualsevol persona, entitat o partit. No podem fallar-la. Gracies.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *