A les 10h del matí, l’armorzar

Jose Aparicio

Por José Aparicio Pérez. Académico de Número de la RACV. Doctor Arqueólogo por la UV.

 

Les deu del matí. L’hora de l’armorzar (almuerso- armosar según llocs). Totes les taules estan plenes. Alegría desbordant.

Tots parlen en llengua valenciana, la secular llengua del poble valencià, la que conrea tot el poble, en tots els pobles valencians, la bona, la nostra, l’única vàlida, la que no eliminaran per molt que s’empenyen els cursis, els pancatalanistes, els ben pagats de l’Acadèmia de no-sé-qué llengua per la corrupta oligarquía catalana. Si ací vinguera un dels polítics que el dimòni nos ha enviat, u dels acadèmics que els bobos solemnes del PP nos han impost, faría el ridícul mes espantós, en el aquest, dones, desenvolupar i atres catalanades estúpides i ridícules.

¿Calamars?, pregunta el cambrer, sí, en all i olí li contesta el almorsador. Ali i olí, casi res. All, condiment excels de la cuina mediterránea, saborisant natural, diurètic, terapeutic, bactericida, antirreumátic. I tots els almorsadors fent honor a la dieta mediterrànea, formage en anchoves, en tomaca i oli d ‘oliva, de la Canal de Navarrés, Enguera, Anna o de la Vall d’ Albaida i del Maestrat, extraordinaris tots, i olives, fruits secs, i bon vi de Moixent, Fontanars deis Alforins, Requena-Utiel, Villar del Arquebisbe i blanc de la Marina Alta. I, sobre tot, alegría de viure. Son les deu. ¡Che tu, portes mes de mig hora ací!, li diu u a un atre. ¡I les que faça falta! , li contesta l ‘atre. Si es precís, despuix estic un hora u dos més, pero açò no m’ho perc.

És la dieta mediterrànea: cereals, oli i vi, lo bàsic. Junt ad això fruits secs: armeles, cacaus (millor els de la coroneta), anous i fruites, les taronges (delicies sempre). Pero la dieta es molt mes, es la convivencia, el almorsar en els amics, millor amics i amigues, la tranquilitat, sense agobis. Treballar, molt i dur, conviure més.

Som els valencians un poble extraordinari, no necessitem a ningú per a sobreviure. Abans del 100.000 a. del naiximent del Nostre Senyor ya haviem poblat tot el territori i disponiem d’una tecnología molt alvançada. En orige molt anterior, l’art va conéixer un gran moment d’esplendor durant tot el Paleolític Superior, en personalitat pròpia i diferenciada, lo que va tindre continuitat fins el 3.000. Des de l’any 1.000 a. de C. ya teniem una llengua prou ben estructurada. Vora el 500 ya teniem un alfabet i comenyaren a escriurer, es la llengua Ibérica. I no fa falta que continuem. Lo que ve despuix és massa conegut, a soles nomenar el Gran Sigle d’Or de les Lletres Valencianes, el primer d’Europa.

Abstingau-vos salvadors i redentors. Nos sentim a gust en la nació espanyola, nos identifiquem en tots els seus pobles, admirem als catalans, pero també als castellans, murcians, andalusos, vascs y demés. Pero cada u en sa casa.
·
Volem a Europa i als europeus, nos sentim molt a gust en ella. Admirem lo que han fet tots els nostres companyons en la gran aventura de la UE. Agraïm a Alemania la seua acollida quan la necesitàrem, mes ella no deu olvidar l’extraordinària mà d’ obra que va rebre, gent treballadora, honrada i agraïda, gens conflictiva. La seua obsesió, arreplegar diners per ajudar a la seua familia ací en Espanya a eixir de la pobrea generalisada despuix d’una Guerra Incivil.

Som un poble que vol la pau per damunt de tot, mai hem provocat nosatros la guerra, pero l’hem patida per l’irracional ambició de gent desalmada… i no la patirem més. Per això volem advertir als que ambicionen extendre els seus dominis, per eixemple per a tapar les seues corrupcions i latrocinis, que no ho consentirem.

Volem la nostra llengua tal i como l’hem heretat, no necesitem vocables importats que no milloren res. Volem nostres senyes d’identitat, les hem fet nosatros i no necessitem les d’atre poble i atra cultura. Tot lo nostre no sera millor que lo d’atres, pero tampoc pijor. I si no ho sabien, deprenguen lo que digué D. Ramón Menéndez Pidal, referent universal: “No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios”.

Els valencians ho tenim molt clar. Atres no, “ya s’ho faran”, que digué el seu referent Joan Fuster… ya sabeu, el de Sueca. ¿Está clar? Ya vorem.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *