Historia de la Festa de les Creus de Maig

Encara que no podem aportar testimonis documentals fiables, entre unes atres raons per haver desaparegut part dels archius de la nostra Entitat, Lo Rat Penat, en l’últim canvi de sèu social, i dels parroquials durant la Guerra Civil (1936-1939) que podrien orientar-nos en fiabilitat,

creem que esta manera de celebrar la Festa de la Creu que tenim els valencians no tindria un relleu massa important en la vida diària dels nostres majors, ya que fins a principi d’este sigle, i concretament en el 1917, no trobem notes ni notícies en la prensa dignes de consideració. La gent podria posar les creus en les portes o els balcons de les cases i dels comerços a partir de 1865 en que es derribaren les muralles de la Ciutat, pero no consta que concursaren fins al 1925 en que comença Lo Rat Penat a interessar-se per elles i a prendre part.

Pareix ser que el President de l’Entitat, Francesc Almarche, es posà en contacte en l’Alcaldia de Valéncia per a organisar el concurs i que a partir d’ahí fon la nostra Societat l’encarregada de convocar-lo, cosa que no creem possible més que en grau de tentativa i bona voluntat ya que, segons vorem, continuà prenint part en el concurs plantant la seua creu i no podem creure que fora regidora del certamen i part competitiva a l’hora.

En l’Almanac de Las Provincias de 1926 es pot llegir textualment en l’apartat del més de maig: ‘La Fiesta del Trabajo, el dia 1º, pasó completamente inadvertida; únicamente pudo darse cuenta de ella la gente, porque dejaron de publicarse los diarios locales. En este mismo día comenzaron las llamadas fiestas de mayo, organizadas por nuestro Ayuntamiento. Comenzaron con el festejo titulado La Cruz de Mayo, que ya se celebró el año anterior, y que, mejor organizada, resultó muy atrayente: el doctor Payá, desde la puerta de la Catedral que recae a la calle de Zaragoza, bendijo el término municipal; en muchos edificios aparecieron hermosas cruces de flores, mereciendo ser premiadas en el concurso abierto por nuestro Ayuntamiento, las de Lo Rat Penat, Círculo de Bellas Artes, hotel Reina Victoria, parroquias de San Martín, San Bartolomé, San Esteban y San Valero, y bar Sorolla’.

No sempre la festa de la Creu s’ha celebrat el dia 3 de maig, per lo que llegim, si no el dia 1 de maig, en que coincidia el primer dia del Més de Maria i la Festa del Treball, dia de manifestacions del món llaboral, per lo que uns atres anys passà a celebrar-se el dia 2. També que en posterioritat i per les revoltes tan a l’us de les reivindicacions socials d’aquells temps, que en massa freqüència acabaven destrossant els monuments florals, es va prendre la determinació de fer, i en bon juí, la florida exaltació el dia 3, ajustant-se en més rigor a la solemnitat festiva en que commemora l’Iglésia la festa de la Santa Creu.

És en est any, i seguint en el 1926, precisament quan per primera vegada tenim constància escrita de que l’Ajuntament organisa el Concurs i que fon baix la presidència de l’alcalde, Lluís Oliag i Miranda. Este senyor, valencià i mariner que després d’una vida dedicada a tan noble professió i en que arribà a ser el segon en cap de la Comandància de Marina de Valéncia, d’a on es retirà abans de l’edat reglamentària, va ser nomenat regidor de l’Ajuntament en 1923 i més tart alcalde des de 1924 a 1927, fon a qui se li deu la reforma, tan polèmica llavors, de la Glorieta, més gran que l’actual jardí, llevant-li l’enreixat que la rodejava i apretava i fent-la més oberta i alegre per als veïns. Enreixat, per cert, que s’aprofità per a la rodada i portes dels Vivers i que encara hui, en les llògiques ampliacions i millores fetes a lo llarc dels anys, seguix rodant els Jardins del Real.

En 1927 es premiaren les creus del Palace Hotel, Reina Victòria i la de l’Acadèmia de Josep Fuster que estava en el carrer del Rei En Jaume.

En 1928 figura un sol premi, el primer i únic, que es donà a Lo Rat Penat que presentà una creu gran que cridà molt l’atenció per les proporcions i la varietat i bellea de les flors. Després s’afig solament que també obtingueren premi unes atres creus.

En 1929, ‘siguiendo la costumbre establecida de reciente…’ el dia 2 de maig es celebrà la Festa de les Creus si be, diu, no revestí la lluentor d’unes atres voltes i que foren manco el número que se presentaren. No obstant sí parla per primera volta de la quantia dels premis, puix obtingué el de 500 ptes. el Centro Escolar y Mercantil i quatre de 300 a Lo Rat Penat, el Círcul de Belles Arts, Unió Patriòtica i l’industrial a qui simplement se li diu el senyor Mira. A partir d’ací es perden les resenyes festives i no tornarien les creus a florir pels creuers i places de la ciutat de Valéncia ni a donar fruit fins l’any 1940 i molt poquet a poc…

El 2 de maig d’est any es restablia la costum a proposta de l’Ajuntament, sent alcalde Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, Baró de Càrcer i de Llauri, i s’adornaren les fronteres d’algunes cases en artístiques creus de flors, si be no sabem com quedà el concurs ni la quantia que tindrien els premis, cosa que es repetiria durant alguns anys següents i que massa voltes es resumix en un lacònic ‘este año no fue muy brillante’ o ‘con escasa animación’; cosa que no nos pot resultar estranya donant-se les circumstàncies penoses per les que passava Valéncia malvivint racionada d’aliments, de restrinccions elèctriques, de treball i fins de plogudes, puix foren uns anys molt secs per a l’agricultura i, per a rematar les maldats, la Guerra Mundial seguia acaparant les atencions prioritàries d’Europa i per tant el comerç i les transaccions que pogueren aminorar un poc els sofriments eren nules. El pessimisme havia reemplaçat a les ilusions i l’incògnita famolenca pel menjar diari, entre l’escàs racionament i l’estraperlo, era l’única activitat que el poble eixercia. Fon una creu massa dura la de la postguerra la nostra i tan gran l’intent sobrehumà per a eixir del clot en que estava posada tota una generació depauperada que pensar en flors era una utopia, un somi absurt.

Aixina i tot i vencent les desanimacions i els núvols negres es feu càrrec del Concurs i de manera definitiva Lo Rat Penat en 1949. L’Ajuntament pareixia desistir d’ell o colaborava ben poc, com més avant vorem, ya que no figura cap premi en metàlic i sí que el primer se l’endugué la falla dels carrers de Feliu Pizcueta-Ciril Amorós. Pareix ser que a partir d’ahí i a la convocatòria de Lo Rat Penat començaren les falles a prendre part activa i a concursar en la noble rivalitat que les caracterisa, i ya en l’any 1954 —deixant a les esquenes la trista etapa de les penúries i la fam— es plantaren 13 creus, arreplegant el primer premi una atra volta la falla Feliu Pizcueta-Ciril Amorós que, per cert, fon de 500 ptes. Es posaren 7 més pero fora de concurs, i el diari Levante i en colaboració en ‘Educación y Descanso’ varen organisar son propi concurs. Les cròniques res nos diuen de les premiades, ni les quanties, ni molt menys nos recorden si continuaren fent-ho després, per lo que creem que, possiblement, seria l’únic any.

La relació cronològica, de seguir-la ací fins als anys setanta, no res nos diria que mereixca ser destacat. Este Concurs, en l’excepció feta allà per l’any 1930 i conforme ho diem, sempre s’ha mantingut per l’altruisme de la nostra Entitat i les aportacions d’amics de les tradicions valencianes, empresaris i particulars, que han segut els autèntics mecenes i els mantenedors de la festa davant de l’inèrcia oficial quan no de les traves del silenci i sempre segons les opinions i sentiments dels governants de tanda, per no dir la falta de voluntat i d’amor a les costums.

 

VLCRADIO | LRP | Manuel J. Ibáñez

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *