Connect
To Top

Les Caixes: un símbol valencià perdut

6357_lluismesa

Per Lluis Mesa. Croniste d’Estivella.

Estos dies, immersos en processos de canvis, s’ha escoltat com els polítics prometien o juraven els seus càrrecs. Alguns regidors han aprofitat per completar amb fórmules al·legals que complementen la promesa oficial. Han esmentat en aspectes socials, i en altres casos han fet menció a l’acatament de la Constitució o del cap de l’estat. En clau valenciana, han hagut els qui han incidit en la concepció moderna de la denominació de la nostra autonomia.

Tots eixos casos no han estat totalment innovadors encara que potser ara s’han repetit amb més insistència. Tanmateix ha sigut nou allò aportat pels polítics vinculats a les forces més conservadores. Han aportat en el seu jurament la defensa dels senyals d’identitat valencians. Sembla que han pensat que és un bon argument, ara que han perdut suport popular en les urnes, per recuperar votants. Realment esta estranya fórmula poc aporta quan es promet fidelitat a l’Estatut d’Autonomia, ja que precisament eixa llei de lleis arreplega la simbologia valenciana que manifesten defendre.

La veritat és que les propostes, provinguen de forces polítiques de dreta o d’esquerra, són molt respectables, sempre que no signifiquem insults o manifestacions antidemocràtiques. Però crida de manera especial l’atenció que aquell partit que ha governat fins fa uns dies, s’òmpliga la boca amb la defensa de la simbologia tradicional. Ho és entre altres motius perquè no han sabut conservar un element patrimonial creat pels valencians i les valencianes des del segle XIX.

Es tracta de les caixes valencianes. Foren eixes institucions, creades per a evitar la usura dels financers i protegir els sectors socials més dèbils, les que han desaparegut en temps dels darrers governants. Què queda de tot el sistema financer valencià? Tan sols la idea que ha estat dilapidat pel mal govern i per l’excessiva politització. Així que estaria bé que, quan prometen fidelitat a la simbologia i al patrimoni valencià, no sols pensen en el que poden canviar en eixe sentit els nous governants sinó en tot el que ells no feren per protegir els símbols valencians.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

More in Columnistas

  • ¿Por qué nos gritamos?

    Por Maite Castaños. Coach Espiritual.  Un día, un sabio indio preguntó a los discípulos que se habían reunido en su casa...

    Manuel J. Ibáñez Ferriol22 Mayo, 2017
  • Parate a pensar: ¿Es un misterio la mente?

    Por Manuel J. Ibáñez Ferriol. Director de Contenidos del Grupo ONDA3. “Considero más valiente al que conquista sus deseos que al...

    Manuel J. Ibáñez Ferriol19 Mayo, 2017
  • Que gran valenciano si oviere gran pueblo: Julian San Valero Aparisi

    Por José Aparicio Pérez. Academico de Número de la RACV. Doctor en Arqueología. Como ya hiciéramos con Domingo Fletcher Valls, hacemos...

    José Aparicio Pérez14 Mayo, 2017
  • Mañana es el Día Grande de Valencia

    Por Manuel J. Ibáñez Ferriol. Director de Contenidos Digitales del Grupo ONDA3. Valencia, celebra los segundos domingos de Mayo, de cada...

    Manuel J. Ibáñez Ferriol14 Mayo, 2017
  • La serenidad valenciana: Xavier Casp

    Por José Aparicio Pérez. Academico de Número de la RACV. Doctor en Arqueología. El día once del mes de noviembre del...

    José Aparicio Pérez12 Mayo, 2017

Nueva época de la revista digital Onda3

Todos los derechos reservados.

© 2015 Diseño de Javier Furió sobre DeVoe Theme by MVP Themes.