Connect
To Top

El Museu de Prehistòria presenta la mostra Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca

El Museu de Prehistòria de València, inaugura el proper 16 de maig l’exposició Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca, mostra que l’Àrea de Cultura de la Diputació de València ha decidit exposar sumant-se al suport de la candidatura de l’arquitectura talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat.

Els organitzadors de l’exposició, Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern dels Illes Balears, el Consell Insular de Menorca i Menorca talaiòtica – Candidata Patrimoni Mundial, han rebut el suport d’Acció Cultural Espanyola (AC/E), de Triangle Books i de la Fundació Baleària per donar a conèixer aquesta cultura particular de la Mediterrània.

El Museu de Prehistòria, organitzador de l’exposició a València, mostra la dualitat que associa l’arquitectura per a la mort i per a la vida. Des d’aquesta doble perspectiva s’aprofundeix en les societats que la varen aixecar, les formes de supervivència i la seua espiritualitat, la seua gradual complexitat social, els seus sistemes de creences, els models d’ocupació de l’espai i els seus rituals funeraris.

L’exposició, comissariada per Elena Sintes i Antoni Nicolau, consta de 66 objectes originals procedents del Museu de Menorca i Museu de Ciutadella, i dues rèpliques procedents d’aquest darrer. Però no només tracta d’arquitectura, sinó que recorre més de 2.000 anys de transformacions i canvis a través de la vida i la mort, dues cares d’una mateixa moneda que mai s’han percebut per separat.

Les edificacions són el reflex per entendre qui eren i com vivien els grups humans que varen habitar Menorca a la prehistòria, a què es dedicaven, com s’organitzaven socialment, alhora que mostren les seues creences i rituals de soterrament.
 Durant les primeres fases d’ocupació humana a Menorca, les arquitectures per a la mort eren més monumentals i, per tant, més transcendents. Però aquesta relació es va anar invertint fins que les arquitectures per a la vida (residències, edificis de culte, edificis polítics, magatzems o infraestructures) varen adquirir més rellevància que les arquitectures per a la mort (tombes).

Aquestes construccions arquitectòniques es presenten en l’exposició a través d’objectes quotidians, uns procedents de contextos d’hàbitat i altres d’espais funeraris. En l’àmbit de la vida, els estris parlen de les activitats econòmiques i de la tecnologia que utilitzaven, mentre que els ornaments reflecteixen aspectes simbòlics o socials. En l’àmbit de la mort, els objectes que es varen utilitzar en vida acompanyaven els difunts al més enllà, especialment aquells que eren més personals o simbòlics.

Candidatura a Patrimoni de la Humanitat

Menorca és com un museu a l’aire lliure que concentra més de 1.500 jaciments prehistòrics, dos per quilòmetre quadrat. I una selecció d’aquestes construccions opta a formar part del llistat de Patrimoni Mundial de la Unesco per la seua singularitat, monumentalitat i integritat, entre altres criteris.

L’organitzador de l’exposició a València, el Museu de Prehistòria, vol donar suport amb la present programació a la candidatura d’aquesta arquitectura perquè es reconega com a Patrimoni de la Unesco.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

More in Valencià