Orgull LGTB

1219_alex-cucala

Per Álex Cucala. Membre de la Coal.licio Compromis. 

Este 28 de juny es commemorarà que fa 46 van ocórrer els disturbis d’Stonewall en Nova York, el 28 de juny de 1969. Una data que va marcar l’inici dels moviments d’alliberament de les persones LGTB. 46 anys després veiem com a grans ciutats de tot el món hi ha celebracions de caire reivindicatiu que transcorren, en la majoria de casos, amb normalitat.

Tot i que no és estrany l’aparició d’actuacions LGTBfòbiques durant eixos dies perquè encara, després de tan de temps de lluita i de visibilització, hi ha un sector de la nostra societat que es nega a acceptar que existiquen persones amb sexualitats diferents a les seues.

Però no és un dia el que canviarà esta situació, cal visibilitzar-nos des dels nostres pobles, des de les nostres comarques. És per eixa raó que en la nostra comarca és necessària la creació d’un col·lectiu que done suport en tots els àmbits LGTB i que els nous governs facen polítiques de visibilització a tots els ajuntaments.

No seria la primera vegada que assistisc a un acte LGTB a la nostra comarca i alguna persona LGTB “ix de l’armari”. Gent que no ho havia fet abans per por a que la seua família i amistats no els accepten com són. Cert és que la nostra comarca és ben diversa i cada poble té diferents nivells d’acceptació i, per tant, de visibilització, però en tot cas, queda molta feina per fer.

Un dels punts bàsics i fonamentals a tractar són les escoles i instituts, ja siguen públics, concertats o privats, ja que els possibles atacs LGTBfobs comencen en este ambient escolar. Cal fer tallers, xarrades i actes que ajuden al jovent a comprendre totes les sexualitats existents, a comprendre’s a ells mateixos i animar-los a que en cas de sentir-se diferents, es visbilitzen i ho diguen amb orgull.

També a les famílies cal ajudar-les a comprendre que els seus familiars LGTB no són “bitxos raros”, simplement veiem les coses de forma diferent i això és positiu, perquè ens ajuda a la nostra autorealització com a persones. I finalment, cal fer actes al carrer que visibilitzen amb normalitat al col·lectiu LGTB, per a que ningú menyspree a ningú per tindre una sexualitat diferent a la seua.

Açò no són, però, més que unes pinzellades, cal endinsar-se molt més en el fons de la qüestió i adaptar les diferents actuacions a cada poble segons les seues necessitats.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *